Projecte Carmina

Col·lectiu sense ànim de lucre que reuneix tot un seguit de lliurepensadors que des de la comoditat de casa seva criticaran tot això que feu.

L’any que vaig ser olímpic

Eren dies que tot anava en dansa. Amb la independència acabada d’estrenar, la celebració dels Jocs Olímpics ens va enxampar amb els pixats al ventre. Tot eren presses, es va improvisar molt; afortunadament, improvisar no ens venia de nou.

El cas és que quan vaig rebre la carta de la Generalitat en què se’m comunicava que havia estat escollit per participar a la delegació olímpica em vaig sentir vagament incòmode i m’hi vaig adreçar personalment per mirar d’aclarir la situació.

Read More

   

Entrevista a Joan Antoni Samaranch

Fue ver el infierno y decirme: “Juan Antonio, sal de aquí”

Arribem puntuals a la nostra cita amb Joan Antoni Samaranch, ex-president del Comitè Olímpic Internacional i actual ambaixador de l’Infern al Cel. Ens espera al seu despatx situat a l’altar d’una rèplica exacta de la Sagrada Família que s’ha fet construir pel propi Gaudí, amb l’ajuda dels mateixos presos que van treballar al Valle de los Caídos.


Read More

   

PARA LÍMPICOS DE BEETHOVEN: Quiero aprovechar este altavoz que me ofrecen los amigos de Projecte Carmina para hacer una denuncia. Hoy, buscando información sobre los Juegos Paralímpicos, me he encontrado con este vergonzoso video. Nadie puede negar los beneficios, y las alegrías, que nos aporta diariamente Internet, pero cuando uno se topa con este tipo de material, la verdad, se le quitan las ganas de todo. Este montaje haciendo el fácil y burdo juego de palabras con “Para Elisa de Beethoven” y “Para Límpicos de Beethoven” es, francamente, deleznable. No entiendo como puede haber gente que tenga tiempo, agallas, y una mente tan enferma como para reírse de una cosa así. Todo tiene un límite. Juzgad vosotros mismos. Y ayudadme a correr la voz, denunciemos todos, ¡que se sepa!

   
   

La injustícia dels Jocs Paralímpics.

Sé que això em pot costar alguna animadversió o, el que és pitjor, algun unfollow, però no em puc deixar de dir el que, per a mi, és una injustícia flagrant: la dels Jocs Paralímpics. I és que fins i tot les iniciatives més lloables i sortides des de la bona voluntat poden provocar danys col·laterals inesperats.

Read More

   

Toda judoka musulmana lleva un humorista dentro

   

JJOO RELOADED

Saludos, humanos, soy el Arquitecto ergo yo creé Matrix ergo todo lo que veis alrededor ergo soy una inteligencia superior, tan superior que no necesito pasar de euros a pesetas.

Read More

   

Special Olympics

Después de los Juegos Olímpicos y los Paralímpicos, llegan los Special Olympics, en los que participan atletas con problemas mentales.

   
Los Paralímpicos: esa fuente inagotable de risas.

Los Paralímpicos: esa fuente inagotable de risas.

[Ampliar]

   

COI d’esports!

De tots els esports que existeixen, només uns quants són els escollits per participar als jocs olímpics. El criteri per a que un esport sigui acceptat pel COI com a olímpic no està massa clar. S’accepten esports com el el tennis taula, l’equitació i el llit elàstic i no esports com el rugby, el sumo, el kárate o el squash.

En aquest sentit, fa temps que Espanya fa gestions per tal d’aconseguir que el hockey sobre patins sigui esport olímpic i de fet, ja va ser esport d’exhibició als millors Jocs Olímpics de la història celebrats a Barcelona, els de Barcelona’92.

Read More

   

[Ampliar]

   

JO i els JJOO

Només veure una foto meva de petita amb el xandall del col·legi, ja s’intueix perquè no era bona en els esports.

El xandall tampoc hi ajudava.

Senyera brodada per samarreta i pantalons blaus.

Curts a l’estiu, ensenyant cama poc estilitzada. Llargs a l’hivern, amb pegats als genolls.

Per patosa.

No era l’únic pegat.

Es veu que de petita truebejava, així que a l’ull (esquerra?) també en portava un altre.

Cru.

De petita era molt simpàtica.

Read More

   

El somni olímpic

Aprofitant que els JJOO són a Londres, ma mare, ma germana i jo van decidir anar-hi a passar uns dies de vacances. Allà havíem quedat per sopar amb una amiga de ma mare i un convidat sorpresa d’aquesta amiga, que no ens va voler dir qui era fins que no el vam tenir davant. Només sabíem que era un home. 

Read More

   

Wojdan Shaherkani

   

Olimpíades, l’Erasmus dels esportistes

Em dic Fjdaskl i sóc esportista olímpic. Practico l’esgrima. El meu pare, que era waterpolista, diu que l’esgrima és un esport de maricons. “Ui, l’esgrima –diu - quin esport de maricons! El waterpolo sí que és un esport d’homes.”

Al meu pare li hagués agradat que continués amb la tradició familiar i em fes waterpolista. Pobret, sempre passejant per casa amb la seva “autèntica samarreta commemorativa de la selecció de waterpolo de Mèxic’68 única en el món”. Tot i així, no ha deixat pas de practicar el waterpolo. Oficialment, està retirat, però el segon diumenge de cada mes, els seus amics venen a casa i juguen un “partidillu”. El problema és que, com que no tenim piscina, han de jugar al jacuzzi. I com que el jacuzzi és molt petit i volen aprofitar el temps al màxim, juguen els 13 encastats els uns contra els altres. Fregant-se. Envestint-se. Depilats… I la pilota també és diferent. Més allargada, adaptada a les necessitats d’un receptacle tan reduït. Així:

Read More