L’any que vaig ser olímpic
Eren dies que tot anava en dansa. Amb la independència acabada d’estrenar, la celebració dels Jocs Olímpics ens va enxampar amb els pixats al ventre. Tot eren presses, es va improvisar molt; afortunadament, improvisar no ens venia de nou.
El cas és que quan vaig rebre la carta de la Generalitat en què se’m comunicava que havia estat escollit per participar a la delegació olímpica em vaig sentir vagament incòmode i m’hi vaig adreçar personalment per mirar d’aclarir la situació.
jjoo amadeubrugues






