ORDENA COMO PUEDAS
Disculpad que haya tardado tanto en escribir sobre el tema de “La tele” en Projecte Carmina pero es que ESTABA RESINTONIZANDO LA TDT.
A ver, no, no estaba resintonizando la TDT porque eso lo hace la tele sola. ESTABA ORDENANDO LOS CANALES DE LA TDT. Ahora sí. Por Dios, ¡qué agonía! Preferiría trabajar en una fábrica de Apple antes que volver a pasar por esto otra vez. Y es que se tarda una eternidad, de hecho, para poder hacerlo bien tuve que pedir un día de asuntos propios. Mi jefe fue muy comprensivo porque él tiene cuatro teles en casa y ya en su día tuvo que pedirse una excedencia.
Javilon5 tele televisió
30 minuts amb Primitivo
Em sembla que us va passar per alt un programa revolucionari: es deia 30 minuts amb Primitivo i s’emitia al Canal Terres de l’Ebre. Consistia a apossentar davant d’una càmera durant mitja hora un senyor de Deltebre convençut que ti poders de sanació des de xicotet, i ell, pos a vore, anava parlant, m’antens u no?
marriaunpajote tele televisió
5’5 formats de televisió revolucionaris que mai no m’atreviré a presentar.
Hom no haurà pogut deixar d’observar que quan s’encén el televisor de vegades passen coses estranyes. I no em refereixo a que existeixi el Hat Trick Espanyol. Per exemple, tothom sap que els programes musicals no tenen audiència però, en canvi, els programes musicals on la gent no sap cantar sí. Un misteri. Per això proposo una sèrie de formats, al meu entendre, revolucionaris. I com totes les coses revolucionàries, necessiten temps. O, simplement, una paperera.
1. La “flashmob” definitiva.
Aquest mateix hom que abans ha encés el televisor (o un altre hom diferent, no ens discutirem) haurà notat que els flashmob ja no s’estilen tant com abans. ¿La raó? Potser aquest nou invent del dimoni: els Harlem Shake. Però abans d’enterrar definitivament aquest gènere, estaria bé donar-li una última oportunitat: fer la flashmob definitiva. Després de la qual ja no se’n pugui fer cap més. ¿Algú s’ha preguntat com dir-li a un ancià retirat, amb una segona vida, que era un exmilitar nazi sense que li doni un cobriment de cor i no arribi als tribunals? Què millor que una flashmob, naturalment.
ramonpardina tele televisió
Dur els pantalons
—Perdona, estàs mirant “Sálvame”?
—Sí, amor.
L’home es va quedar dret, al costat del sofà.
—Discuteixen i criden sense cap respecte, però a mi em relaxa—va puntualitzar ella.
L’home seguia palplantat, com esperant alguna cosa més.
—Per què ho preguntes?—va demanar la dona, inquieta per la presència callada del seu marit.
‘Explority’, el canal definitiu
Els protagonistes dels realities del Canal Explora són els meus referents de masculinitat. El pare rude i viril que mai vaig tenir. Perquè la idea que el meu pare té d’una “aventura repleta d’acció trepidant” és passar la tarda muntant un maqueta.
El canal Explora només té un problema: No el pots veure amb la teva nòvia. De fet, l’has de veure amb la finestra oberta per no deixar l’habitació impregnada de ferum a tigre. Les noies prefereixen Divinity, perquè, com tothom sap, Divinity is a must! Aquesta dualitat està acabant amb moltes parelles. Per això se m’ha acudit que podríem ajuntar el millor dels dos canals. Agafar la testosterona primitiva d’Explora i injectar-li la passió estrògena per les coses mones de Divinity. Aquests serien alguns dels seus programes (per descomptat, espero les vostres propostes):
televisió elpitdepollastre
Ironia: instruccions d’ús.
L’altre dia vaig escriure un article (o post, però crec que en aquest cas es pot dir article) i, de resultes, un lector em va insultar. No és la primera vegada que em passa, amb un article, un post o un tweet. Habitualment intento escriure amb ironia (més que no pas amb humor, que és més difícil) i, de tant en tant, com que el límit de la ironia és subtil i no tothom em coneix (per desgràcia) ni es pot veure la cara que faig mentre escric, hi ha algú que no percep el que jo volia dir. Concretament, en aquest cas l’amable lector em va enviar a cagar. I dic amable perquè, en un principi, i donat que tampoc no havia fet res tan greu com perquè s’enfadés, vaig pensar que realment s’estava preocupant per la meva salut intestinal. I és d’agraïr, els metges diuen que li hem de parar més atenció del que ho fem; tothom sap que cal anar-hi com a mínim un cop al dia i, avui, amb les presses, l’estrés, l’alimentació que no sempre és l’adecuada… doncs no és fàcil trobar el moment. I des de que vaig sentir que calia fer-li boicot a la Carmen Machi, encara més. Així que l’estimable lector va pensar que potser aquell era un bon moment perquè jo deixés el que estava fent i m’hi posés. Però ¿per què es preocupava tant per mi si no em coneixia? ¿Per què tantes molèsties? ¿D’on havia tret que jo tenia aquest problema? ¿De les estadístiques? ¿Podia ser que, per atzar o per probabilitat, em considerés un dels afectats? ¿I com ho sabia que no hi havia anat abans? Anar-hi dues vegades està bé, però mes potser sigui excessiu. ¿Potser a la foto que acompanyava l’article feia cara de restrenyit? ¿Podria ser que formés part d’un pla per prevenir el càncer de còlon? Però no em sonava que a La Marató de TV3 haguessin parlat d’aquesta inciativa. Així que vaig pensar que no ho deia de veritat. ¿M’estaria pagant amb la mateixa moneda? ¿Seria una ironia? Finalment vaig trobar la resposta. M’estava contestant amb una altra figura retòrica grega: una metàfora.
ramonpardina chatroulette chatroulette2
PITBULL feat CORTÁZAR
Fa uns dies vaig llegir una notícia que em va cridar l’atenció: “Pitbull: Mis letras tienen mucha influencia de Julio Cortázar”. El titular és tan meravellós que té tota la pinta de ser un fake, però imaginem per un moment que fos veritat i volguéssim fer un treball de camp per buscar aquesta influència.
elpelroig chatroulette chatroulette2Qüestionari zombi
Tinc un zombi de mascota. Sí, ja sé que no és la millor mascota que es pot tenir, però des que el vaig conèixer que em segueix a tot arreu i resulta que ha acabat protegint la casa millor que el pitbull que tenia (i que s’ha menjat). La part negativa és que no és el millor amic de l’home i que si pogués em mossegaria, però hi ha gent que té una pitó gegant corrent per casa com a mascota i ningú els hi diu res.
Donat que està tant de moda el tema, he aprofitat per fer una enquesta al meu Facebook per tal que la gent preguntés el que volgués al meu zombi i obtenir respostes de primera mà. Us transcric el que n’ha sortit de preguntar-li a ell directament.
floydbrush chatroulette chatroulette2
